Els estudis de cine han sabut aprofitar l’interès turístic, reutilitzant els seus escenaris com a destí dels viatgers. El turisme cinematogràfic no només inclou les localitzacions en les quals es desenvolupen les trames de les pel·lícules, sino també els estudis creats de manera expressa per a produir clàssics com Ben Hur o Cleopatra i contemporanis com Harry Potter duran l’última dècada.

Un exemple recent és el de Nova Zelanda que ha vist com el seu turisme s’ha incrementat en l’última dècada un 30% a causa del rodatge de la trilogia del Senyor dels anells.

Però si hi ha un lloc que sap rendibilitzar-se és sens dubte, Hollywood. Grans parcs com Disney World o Warner Bros s’uneixen als estudis com Universal o Paramount Pictures. De tots ells n’han après els més petits com els estudis de Baja Films, a Rosarito (Mèxic) amb pel·lícules de la talla de Titanic, Pearl Harbour i Master and Commander; o els estudis Atlas, al Marroc, que han viscut rodatges de Gladiator, Babel, Indiana Jones, Asterix i Obelix i Lawrence d’Aràbia.

El turisme de pantalla, com s’anomena, va deixar el 2014 entre 100 i 140 milions de lliures al Regne Unit. Segons una investigació, aproximadament 40 milions de turistes internacionals van escollir el seu destí turístic el 2012, basant-se en alguna pel·lícula que els va agradar, i el 2014 el 30% van confessar haver visitat algun destí per haver-lo vist al cine.

Alguns exemples d’aquests escenaris poden ser: Warner Bros Studio Tour London, on trobem el món de Harry Potter; Universal Studios amb parcs a California, Florida, Singapur i Japó, on s’hi han rodat escenes de les pel·lícules com Regreso al Fururo o Tiburón; Cinecittá, on s’hi fan tours guiats pels seus 21 estudis, consagrats per Fellini als anys 60 amb la seva obra mestra La Dolcel Vita; Filmparkk Babelsberg als afores de Berlín on s’hi ha rodat El Pianista o el Gran Hotel Budapest; o bé Cinema Studios Fort Bravo, que es troben al desert de Tabernes a Almería i famós per ser el poblat de l’oest del western dels anys 70.