L’aventura de trobar un oasis enmig del desert, s’ha convertit avui dia en l’objectiu dels viatgers en recorreguts organitzats i amb totes les garanties de supervivència en forma d’aigua mineral o aire acondicionat. El que no ha canviat és l’impacte que provoquen quan els trobes; passar del daurat de la sorra  i d’un paissatge monocromàtic al verd esmeralda de l’aigua i de la vegetació, no deixa a ningú indiferent.

Wadi Shab (Omàn): un dels més visitats a 2h de la capital de Mascat. Parets vermelloses i una corrent d’aigua turquesa, rodejat de palmeres i una gran diversitat natural, són els motius de la seva bellesa. S’hi arriba en cotxe, el travessa amb barca i es fa caminant, amb parades obligades pel bany..

Huacachina (Perú): en ple desert de la costa del pacífic, aquesta llacuna, amb poder d’atracció medicinal, té un color verd esmeralda de les aigues, que juntament amb la seva vegetació i la seva arquitectura, deixa bocabadat a tothom qui hi arriba.

Tozeur (Túnez): la seva fertilitat ha donat peu a que hi hagi crescut una autèntica ciutat en el seu interior, amb una medina interior molt recomenable per passejar-hi i un espectacular palmeral en el que destaca la gran quantitat d’espècies que hi habiten. A més a més és tan atractiva per la seva entrada i la seva sortida; s’hi arriba per Chott El Jarid, una enorme plataforma àrida i salada, i se surt per la muntanya de Chebica, Tamerza i Midès, amb unes parets de formacions espectaculars, llacs i salts d’aigua.